Espanya esgota en cinc mesos tot el peix que podia pescar al llarg del 2011

BARCELONA   

Si ajuntem tot el peix que Espanya pot pescar en un any, amb prou feines ens duraria quatre mesos. El 8 de maig, l'Estat ja ha exhaurit tota la seva reserva pesquera pel 2011. Segons l'informe "Fish Dependence", Espanya és el segon país que més productes del mar consumeix de la Unió Europea. Només la supera Portugal. Se'n consumeixen uns 45 quilos per persona i any. Si només es depengués de recursos propis, a partit de dilluns no podríem trobar peix al mercat. Però Espanya és importadora neta de peix. Dos de cada tres peixos que es consumeixen provenen de l'estranger. Els autors de l'informe denuncien que la pesca actual és insostenible.

9 de maig: peix esgotat. El ritme de consum de peix a l'Estat és tan gran que en 119 dies ja s'han exhaurit tots els recursos propis. Els 8 de maig és la data clau, segons publica l'informe "Fisch Dependence".

Un ciutadà de l'Estat consumeix una mitjana de 45 quilos de peix l'any, segons dades del 2007. És el segon consum més alt de tota la Unió Europea, només superat per Portugal, amb 61,6 quilos. La xifra d'Espanya multiplica per deu la de Bulgària, l'estat que menys peix consumeix, amb 4,2 quilos per cap i any.

Per elaborar aquest calendari, però, cal tenir en compte les aigües pròpies de cada país. Per això, tot i que Bulgària consumeix poc, esgota els seus recursos el 27 de maig. Portugal ho fa el 26 d'abril i Àustria, amb 15 quilos per cap i any, el 15 de gener. Curiosament, Suècia, amb 28 quilos i mig, és dels pocs països que s'acosta a l'equilibri: esgoten recursos el 30 de desembre. Només han de celebrar un cap d'any sense peix propi.

Entre els uns i els altres fan que la Unió Europea, amb una mitjana de consum de 22 quilos, esgoti les seves reserves el 2 de juliol. És a dir, si la UE depengués dels seus recursos, només cobriria la meitat de la demanda anual de peix.

L'informe "Fish Dependence" és una iniciativa de la New Economics Foundation i d'Ocean2012. L'objectiu és posar l'atenció en la velocitat a la qual devorem els recursos. El mar es renova, però els "27" pesquen tan ràpidament que no deixen que les aigües es regenerin. Per això han de comprar peix a altres països. Només Noruega, Holanda, Irlanda i les repúbliques bàltiques tenen un compte positiu d'exportació de peix.

Cal tenir en compte que la Unió té un dels caladors més grans i rics del món. I Espanya és una potencia pesquera, però dos de cada tres peixos que consumim procedeixen d'aigües externes a la UE.

I totes aquestes xifres van a l'alça. El dia que marca la dependència de peix ha reculat a la UE més d'un mes en els últims deu anys. De l'agost al juliol.

L'informe aporta solucions al problema: donar prioritat al principi de sotenibilitat i limitar quotes. És a dir, assegurar que la quantitat de peix que s'extreu del mar no sigui més gran del que el mar pot regenerar cada any. Ara per ara, les quotes pesqueres estan en un 48% per sobre de les recomanacions científiques.

Quantes terres necessitem per viure?

L'informe "Fish Dependence" recull el sistema de mesurar els recursos del Global Footprint Network, també elaborat per la New Economics Foundation. En aquest cas, es compten tots els recursos que un ecosistema pot produir. Espanya els va esgotar en quatre mesos i va entrar en "deute ecològic". Això significa que, si tot el món consumís com els espanyols, caldrien tres plantes per sobreviure.

Caldria que Espanya pogués pescar el triple de peix actual per cobrir les seves necessitats.

Notícia del 3cat24.cat